A més vincula la seguretat mundial i l'augment de conflictes amb la urgent necessitat de transformar l'agricultura cap al que s'anomena com "la intensificació ecològica". L'informe conclou: "Això implica un canvi ràpid i significatiu d'una convencional producció industrial, basada en el monocultiu i altament dependent d'inputs externs cap mosaics de sistemes de producció sostenibles i regeneratius que també millorin considerablement la productivitat dels petits agricultors ".
L'informe de la UNCTAD va identificar indicadors claus per a la transformació necessària en l'agricultura:
1. Augment del contingut de carboni a terra i una millor integració entre la producció agrícola i ramadera. Augment de la incorporació de l'agronomia forestal i la vegetació salvatge.
2. Reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle en la producció ramadera.
3. Reducció dels gasos d'efecte hivernacle a través de zones torberes sostenibles, i maneig de boscos i pastures.
4. Optimització de l'ús de fertilitzants orgànics i inorgànics, incloent mitjançant els cicles de nutrients tancats en l'agricultura.
5. Reducció dels residus a través de cadenes de menjar.
6. Canvi dels hàbits alimentaris cap al consum d'aliments amigables amb el clima.
7. Reforma del règim de comerç internacional per a l'alimentació i l'agricultura.
La contribució del IATP es va centrar en els efectes de la liberalització del comerç en els sistemes agrícoles. La liberalització del comerç, tant a l'OMC i en els acords regionals com el Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (TLCAN) haurien augmentat la volatilitat i concentració empresarial en els mercats agrícoles, mentre minaven el desenvolupament de sistemes agroecològics locals que donaven suport majoritàriament als agricultors.
D'altra banda les conclusions de l'informe presenten un marcat contrast respecte a l'impuls accelerat per a nous acords de lliure comerç, inclòs l'Acord d'Associació Transpacífico (TPP) i l'Associació de Comerç i Inversions entre els Estats Units i la Unió Europea (TTIP), que amplien un model altament desacreditat de desenvolupament econòmic dissenyat principalment per enfortir el domini de les empreses corporatives i multinacionals financeres en l'economia global.
L'any 2007, un altre informe important del sistema multilateral, l'Avaluació Internacional del Coneixement, la Ciència i la Tecnologia en el Desenvolupament Agrícola (IAASTD), amb contribucions d'experts de més de 100 països (i avalat per gairebé 60 països), va arribar a conclusions molt similars. L'informe IAASTD va concloure que "els negocis com els coneixem ja no són una opció" i que el canvi cap a enfocaments agroecològics era urgent i necessari per a la seguretat alimentària i la resiliència climàtica. Malauradament, els negocis han aconseguit la seva continuïtat. Potser aquest nou informe de la UNCTAD proporcioni el punt d'inflexió per a la transformació política que ha de tenir lloc "abans que sigui massa tard".
Necessitem canvis transformadors en els nostres sistemes alimentaris, agrícoles i comercials per tal d'augmentar la diversitat en les granges, reduir l'ús de fertilitzants i altres entrades, donar suport als agricultors que treballen a menor escala i crear sistemes alimentaris locals forts. Aquesta és la conclusió d'una nova publicació extraordinària de la Comissió de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (UNCTAD).
