Pot l'agricultura ecològica alimentar el món?

Aquesta és una pregunta que s'ha pretès respondre a través d'un estudi desenvolupat per investigadors de la Universitat de Minnesota (Estats Units) i la Universitat de McGill (Canadà). En realitat l'estudi és una revisió i anàlisi de diferents articles científics al voltant d'aquest tema en els quals s'ha comparat el rendiment dels aliments ecològics i el rendiment dels aliments convencionals. Són diverses les conclusions, es determina que el rendiment dels cultius ecològics és menor, especialment en la producció de cereals, aliments que com sabem són bàsics en la dieta humana, però, pel que fa a altres cultius, la diferència de producció és menor.
El rendiment dels aliments ecològics és un 25% menor que el rendiment dels aliments convencionals, però només en determinats cultius, potser s'haurien d'incrementar esforços per aconseguir equiparar ambdós tipus de producció. Pel que fa a altres aliments, la producció d'ambdós tipus és similar, el que mostra que el canvi és possible, alimentar-nos amb productes més saludables, respectar i preservar els recursos naturals reduint a més la despesa energètica i les emissions contaminants també és possible. No obstant això, en l'estudi sembla que s'han oblidat que es tracta d'una cadena, no és possible alimentar els animals amb agricultura ecològica, no almenys per satisfer les necessitats a nivell mundial, recordem que el consum de carn creix any rere any i es calcula que arribarà quotes elevades en les pròximes dues dècades.

Potser, paral·lelament a l'increment de les produccions ecològiques, caldria reduir la producció i consum de carn per equilibrar la balança. Però tornant a la investigació, els experts indiquen que amb una bona gestió el rendiment dels aliments ecològics és només d'un 13% menor que el rendiment dels productes convencionals, una diferència que possiblement es podria reduir encara més. S'apunta que en alguns casos els aliments orgànics gairebé poden competir amb els aliments obtinguts de la producció intensiva, es parla dels cultius particulars o d'autoabastiment, les condicions dels cultius, la gestió, etc. En aquest sentit recordem l'informe de Sr. Olivier De Schutter, Relator Especial sobre el dret a l'alimentació, indicant que l'agroecologia era el millor model a seguir per garantir l'abastament alimentari en les pròximes dècades
Els investigadors indiquen que la millora de les tècniques i gestió, i utilitzar l'agricultura ecològica en aquelles zones que són més favorables, milloraria el rendiment retallant diferències pel que fa a l'agricultura convencional. En l'estudi es parla dels fertilitzants orgànics, una aportació extra de nitrogen seria necessari per millorar el rendiment, pel que sembla que seria forçós haver de recórrer als fertilitzants químics encara que de forma moderada, ja que no es pot confiar únicament en el fems per aconseguir la rendibilitat desitjada. Pot l'agricultura ecològica alimentar el món?, sí, però s'haurien de realitzar alguns canvis i malgrat això, és difícil saber si s'aconseguiria igualar la rendibilitat. Els experts fan una proposta interessant que sembla ser una fusió entre els dos tipus d'agricultura, el sistema convencional podria adoptar alguns procediments propis dels cultius ecològics, millorant la sostenibilitat i podent obtenir beneficis ambientals.

Al article de Science Daily, els investigadors apunten que en comptes de preguntar si un aliment s'ha produït de forma ecològica, s'hauria de preguntar si s'ha produït de forma sostenible, és una reflexió interessant, sens dubte. Els resultats de l'estudi mostren que cal anar més enllà de les postures contràries, cal intentar consensuar i trobar nexes d'unió en els quals es combinin pràctiques orgàniques i convencionals, d'aquesta manera s'aconseguirà major rendibilitat reduint l'impacte ambiental, és possible crear un sistema alimentari molt més sostenible que l'actual.

Però com hem indicat anteriorment, potser l'estudi hauria d'haver tingut en compte altres factors socials i econòmics, recordem que encara no ha respost a la pregunta Com alimentar el món el 2050? i un altre participant és al camp de joc intentant que la seva resposta sigui l'acceptada, l'ús d'aliments transgènics. Hi ha molt a parlar i tractar, possiblement arran d'aquesta investigació, apareguin nous treballs tant per avalar resultats i solucions, com per intentar demostrar que l'agricultura ecològica no és un model factible per proveir una creixent població mundial. A través de l' article de la publicació científica Nature podreu conèixer més detalls sobre aquest estudi.

La poda, per què es fa i quan?

Podar consisteix a eliminar certes ramificacions d'una planta o d'un arbre per aconseguir que el seu desenvolupament sigui més fort i que els seus fruits rendeixin més. Aquest procés i els seus resultats es coneixen com poda.
Poda
Aquesta pràctica és essencial en la agricultura i en la jardineria per incrementar la qualitat dels cultius i aconseguir una millor ornamentació. En l'urbanisme, la poda és necessària per evitar que caiguin branques (el que pot provocar lesions a les persones i altres danys) i per mantenir el creixement dels arbres sota control (impedint que el seu desenvolupament afecti les edificacions properes).
És important destacar que la poda s'ha de concretar de manera adequada, sense excessos, ja que en cas contrari pot causar greus danys a la planta en qüestió. Una poda mal feta pot podrir les tiges, interrompre el desenvolupament de les flors i fins a acabar amb la vida de la planta.
Hi ha diferents tipus de poda. La poda de neteja és la més freqüent i consisteix a treure les branques que estan seques. La poda de formació, per la seva banda, es porta a terme per aconseguir que l'arbre adopti certes formes en particular. Quan l'arbre acabat té un any de vida, es desenvolupa la poda de copa per contribuir a la ramificació.
La poda dels arbres fruiters, en canvi, s'orienta a aconseguir que els fruits siguin de la millor qualitat possible. Per això, es tracta d'impedir que creixin molts fruits de mida petita, fomentant en canvi el desenvolupament de menys fruits però més grans.
Comenceu traient les branques mortes, després tregui les branques en doble (aquestes que es creuen i que estan en competència amb altres branques que tenen la mateixa direcció).
El tall es fa a uns 5 a 6 mm per sobre d'un brot. Esculli un brot situat cap a l'exterior del matoll o del brancatge de l'arbre. La nova branca no obstruir el centre de l'arbre sinó que donarà cos a la silueta de l'arbre.
Cort bé de biaix, de manera que la part baixa es trobi en el costat oposat del brot.
Les regles bàsiques de la poda
Feu talls nets evitant els estripis. Col loqueu el full tallant del podador cap a la part de la branca que es conserva a la planta. Les plantes aguanten bé la talla o eliminació o talla de branques amb un gran diàmetre. No esperi massa per tallar les branques molestes. Per tallar una branca grossa, (per sobre de 5 cm de diàmetre), eviti rebentar la fusta. Practiqui primer un tall d'uns mil·límetres sota la branca abans de serrar en oblic.

ÈPOCA DE PODA

La millor època és durant l'hivern i, preferiblement a la fi de l'hivern per evitar el fred intens i sempre quan és lluna vella.

Les raons per podar a l'hivern són:

• Una poda durant el creixement fort de primavera i estiu elimina moltes fulles i suposa un càstig per a l'arbre perquè es redueixen a l'època de màximes necessitats aquestes "fàbriques" de saba elaborada que són les fulles. La conseqüència és una aturada en el creixement i el debilitament de l'exemplar.

• A l'hivern es veu millor la carcassa de les branques i és més fàcil triar el que es talla i el que no.

• Algunes espècies com els Aurons, Bedolls, Pollancres, Nogalls, etc., perden molta saba si es poden a la primavera o estiu. Es diu que "sagnen" molt. Les Coníferes (per exemple, els Pins) amb la poda a l'hivern redueix al mínim la pèrdua de saba i resina pel tall de branques.

• A l'hivern la disseminació de certs fongs que poden aprofitar les ferides dels talls per infectar estan més inactius.

• Finalment, en aquesta època hi ha menys feina al calendari.

Amb tot això no vol dir que no es pugui podar durant la resta de l'any, de fet, podar a la primavera o estiu, per a intervencions molt lleugeres, és vàlid. O per exemple, arbres i arbustos que floreixen a l'inici de la primavera no s'han de podar a l'hivern, sinó esperar que floreixin i fer-ho just després per no "carregar" la floració d'aquest any. 

Lluna plena!!

La lluna i les seves fases tenen una gran influència sobre l’aigua, els animals i les plantes de la Terra. Des de sempre, alguns agricultors han adaptat les feines del camp a les diferents fases lunars, ja que condicionen el creixement dels vegetals, el desenvolupament de les plagues i malalties o la floració i fructificació de les plantes cultivades.
La lluna plena és el període més propici per a fer la collita, voltejar el compost o plantar plantes de fruit. Si volem aturar el vigor d’un arbre, o accelerar la fructificació, és un bon moment per a podar.
Durant els dies amb lluna decreixent o minvant és un moment adequat per a trasplantar o per eliminar insectes. També és propici per a plantar arrels i tubercles (raves, remolatxes o patates). És aconsellable podar sota lluna decreixent, ja que la sàvia es troba més concentrada a les fulles. En general, les tasques realitzades amb lluna plena o al quart minvant, afavoreixen la producció de fruita, en contra del creixement vegetatiu.
La lluna nova és un bon moment per dur a terme tasques com plantar, adobar o per lluitar contra les males herbes. També és un moment idoni per a podar arbres petits, ja que s’afavorirà el desenvolupament vegetatiu, adequat pel seu creixement.
La lluna creixent comporta una estimulació de les plantes amb gran creixement vegetatiu, a més de ser molt propensa per la fertilitat, pel que resulta ser el millor moment per a sembrar les plantes que creixen en altura i donen fruits, com els tomàquets, els pèsols o les mongetes, com podeu veure al quadre del blog.
Com a regla general és recomanable realitzar la sembra de totes les plantes en fase de lluna creixent (preferentment dos o tres dies abans de la lluna plena) a excepció d’aquelles que puguin espigar prematurament, com és el cas de l’enciam, que s’haurien de sembrar amb lluna decreixent.

Cultius herbacis en producció ecològica

Del 50 al 60% del volum total d'aliments que consumim diàriament són cereals. Els
llegums, han estat sempre present en l'alimentació més tradicional de tots els
pobles, són l'aliment més antic dels nostres plats, la font més ecològica de proteïnes
per al nostre organisme. A més, és el cultiu més beneficiós per al sòl doncs augmenta la
vida d'est i a més s'incorpora nitrogen de forma natural, per l'associació que es produeix
entre les arrels de les lleguminoses i un bacteri beneficiós anomenat Rhizobium.
Això s'observa per les nombroses “boletes” que apareixen en les arrels d'aquestes plantes.
Els cereals, juntament amb els llegums, són els aliments que contenen tots els grups importants
d'elements nutritius que necessita el cos: hidrats de carboni, proteïnes, grasses,
vitamines, minerals,…
La normativa europea exigeix que per obtenir el certificat de producció ecològica s'haurà d'estar
inscrit en un organisme de control, i les parcel·les hauran de passar un període de conversió
d'almenys dos anys abans de la primera collita amb qualificació “agricultura ecològica”, és a dir,
des que s'inscriu l'horta, s'ha de conrear de forma ecològica.

En algunes zones rurals, l'Agricultura Ecològica es presenta com l'alternativa més avantatjosa
per reactivar econòmica i socialment la zona, alhora que dignifica el treball de l'agricultor/a.

Ecologia de l'alteració

Ecologia de l'alteració

 Els factors ecològics que afecten la edafogènesi(*) són bioclimàtics generals i els locals. El factor temps juga un important paper. En regions predomina l'alteració bioquímica. En regions temperades i humides predominen la alteració geoquímica.

Factors bioclimàtics generals

 Les variacions locals d'alteració es deuen a factors estacionals;
 - Alteració bioquímica = climes freds i temperats-mull i mor.
 - Alteració geoquímica = climes càlids, subtropicals, equatorials. Hi ha una cristal·lització dels òxids alliberats i una neoformació d'argiles.

 Factors estacionals

 Actuen localment. L'aigua àcida accelera l'alteració en qualsevol clima.
 a) Clima temperat: La àcid lisi només es realitza en un nivell àcid. La hidròlisi neutra es realitza amb humus carbonatat.
 b) Condicions de drenatge i composició del material. L'alteració en climes humits és més ràpida en roques bàsiques que en àcides.
 c) Presència de capes freàtiques àcides. Aquestes capes acceleren molt la alteració i redueixen els òxids de Fe. A vegades, solubilitzen les argiles parcialment. En clima temperat, la formació de compostos agressius orgànics activa aquest procés. En climes càlids l'acidificació és d'origen mineral

(*)L'edafogènesi és el procés de formació de sòl a partir del material compacte de la roca mare per  el conjunt de processos causats pels agents atmosfèrics que provoquen el trencament i la disgregació de les roques per: mecànica, química, acció biològica i mescla de components.

CONVERSIÓ A LA AGRICULTURA ECO

La persona interessada en que li sigui reconegut l’inici del període de conversió d’una o més parcel·les de la seva explotació en un moment anterior a la seva inscripció en el registre d’operadors del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), pot demanar-ho utilitzant el model de sol·licitud que es pot descarregar a continuació, la qual ha de presentar degudament emplenada al registre de l'Oficina comarcal del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) de la comarca on estan situades aquestes parcel·les.

A la sol·licitud s’han de fer constar les dades del sol·licitant i, si és diferent, també del representant davant el CCPAE; la relació de les parcel·les per les quals demana el reconeixement de l’inici del període de conversió, cadascuna degudament identificada per la seva referència SIGPAC i fent constar la data en que s’ha sol·licitat la seva inclusió en el registre d’operadors del CCPAE i la situació en base a la qual es presenta la sol·licitud.

Aquesta sol·licitud serà estudiada pels serveis tècnics de l'Oficina comarcal, que emetran un informe tècnic al respecte, valorant la sol·licitud. La sol·licitud i l'informe tècnic, així com la documentació adjunta, s’enviarà a la Subdirecció General d'Agricultura, que emetrà la corresponent decisió que serà notificada a la persona interessada i al CCPAE.

Aquest és el primer pas i t'assessorarem per fer-ho d'un manera eficient i responsable d'acord amb la legislació vigent.

Qui practica l'agricultura ecològica?

Qui practica l'agricultura ecològica? 
Actualment, 2.600 milions de persones (prop del 40% de la població mundial), són petits agricultors. Aquests són els agricultors que produeixen la major part dels aliments que consumim.
Milions d'agricultors de tot el món practiquen l'agricultura ecològica, demostrant que és possible produir aliments suficients amb rendibles mètodes ecològics.
Espanya és el país que, per quart any consecutiu, s'ha situat al capdavant del gran grup a la Unió Europea pel que fa a la superfície destinada a l'agricultura ecològica, arribant ja a la xifra de 1.845.039 hectàrees el que representa un creixement en 2011 del 11,76%. És el clar exemple de que l'agricultura ecològica és viable i que és l'única solució per salvar l'agricultura i permetre el desenvolupament rural, més encara en aquests moment de profunda crisi socioeconòmica i ecològica.