"L'agricultura ecològica o agricultura biològica és una modalitat agrícola en la qual no s'utilitzen productes químics de síntesi: fungicides químics de síntesi, adobs químics de síntesi, herbicides, OGM (Organismes Genèticament Modificats), conservants artificials, colorants artificials, additius artificials o similars i que té com a finalitat, en contrast amb l'agricultura convencional, ser ambientalment sostenible, a més de respectar la salut i el benestar dels consumidors."
El fer-ho a gran escala o a petita depèn de nosaltres mateixos i de les nostres possibilitats, pots començar avui mateix si realment ho vols fer. A continuació veureu 4 taules que indiquen quan collir, plantar, quins grups de plantes...

COMPATIBILITAT

COMPATIBILITAT
Fases lunars i comportament de les plantes

fases lunars

fases lunars
CALENDARI DE CONREU SEGONS LA LLUNA

calendari lunar

calendari lunar
CALENDARI DE CULTIU

CALENDARI

CALENDARI
COMPATIBILITAT ENTRE ESPECIES

divendres, 7 de novembre del 2014

Lluna plena!!

La lluna i les seves fases tenen una gran influència sobre l’aigua, els animals i les plantes de la Terra. Des de sempre, alguns agricultors han adaptat les feines del camp a les diferents fases lunars, ja que condicionen el creixement dels vegetals, el desenvolupament de les plagues i malalties o la floració i fructificació de les plantes cultivades.
La lluna plena és el període més propici per a fer la collita, voltejar el compost o plantar plantes de fruit. Si volem aturar el vigor d’un arbre, o accelerar la fructificació, és un bon moment per a podar.
Durant els dies amb lluna decreixent o minvant és un moment adequat per a trasplantar o per eliminar insectes. També és propici per a plantar arrels i tubercles (raves, remolatxes o patates). És aconsellable podar sota lluna decreixent, ja que la sàvia es troba més concentrada a les fulles. En general, les tasques realitzades amb lluna plena o al quart minvant, afavoreixen la producció de fruita, en contra del creixement vegetatiu.
La lluna nova és un bon moment per dur a terme tasques com plantar, adobar o per lluitar contra les males herbes. També és un moment idoni per a podar arbres petits, ja que s’afavorirà el desenvolupament vegetatiu, adequat pel seu creixement.
La lluna creixent comporta una estimulació de les plantes amb gran creixement vegetatiu, a més de ser molt propensa per la fertilitat, pel que resulta ser el millor moment per a sembrar les plantes que creixen en altura i donen fruits, com els tomàquets, els pèsols o les mongetes, com podeu veure al quadre del blog.
Com a regla general és recomanable realitzar la sembra de totes les plantes en fase de lluna creixent (preferentment dos o tres dies abans de la lluna plena) a excepció d’aquelles que puguin espigar prematurament, com és el cas de l’enciam, que s’haurien de sembrar amb lluna decreixent.




dijous, 6 de novembre del 2014

Cultius herbacis en producció ecològica


Del 50 al 60% del volum total d'aliments que consumim diàriament són cereals. Els
llegums, han estat sempre present en l'alimentació més tradicional de tots els
pobles, són l'aliment més antic dels nostres plats, la font més ecològica de proteïnes
per al nostre organisme. A més, és el cultiu més beneficiós per al sòl doncs augmenta la
vida d'est i a més s'incorpora nitrogen de forma natural, per l'associació que es produeix
entre les arrels de les lleguminoses i un bacteri beneficiós anomenat Rhizobium.
Això s'observa per les nombroses “boletes” que apareixen en les arrels d'aquestes plantes.
Els cereals, juntament amb els llegums, són els aliments que contenen tots els grups importants
d'elements nutritius que necessita el cos: hidrats de carboni, proteïnes, grasses,
vitamines, minerals,…
La normativa europea exigeix que per obtenir el certificat de producció ecològica s'haurà d'estar
inscrit en un organisme de control, i les parcel·les hauran de passar un període de conversió
d'almenys dos anys abans de la primera collita amb qualificació “agricultura ecològica”, és a dir,
des que s'inscriu l'horta, s'ha de conrear de forma ecològica.

En algunes zones rurals, l'Agricultura Ecològica es presenta com l'alternativa més avantatjosa
per reactivar econòmica i socialment la zona, alhora que dignifica el treball de l'agricultor/a.


dimarts, 4 de novembre del 2014

Ecologia de l'alteració

Ecologia de l'alteració

 Els factors ecològics que afecten la edafogènesi(*) són bioclimàtics generals i els locals. El factor temps juga un important paper. En regions predomina l'alteració bioquímica. En regions temperades i humides predominen la alteració geoquímica.

Factors bioclimàtics generals

 Les variacions locals d'alteració es deuen a factors estacionals;
 - Alteració bioquímica = climes freds i temperats-mull i mor.
 - Alteració geoquímica = climes càlids, subtropicals, equatorials. Hi ha una cristal·lització dels òxids alliberats i una neoformació d'argiles.

 Factors estacionals

 Actuen localment. L'aigua àcida accelera l'alteració en qualsevol clima.
 a) Clima temperat: La àcid lisi només es realitza en un nivell àcid. La hidròlisi neutra es realitza amb humus carbonatat.
 b) Condicions de drenatge i composició del material. L'alteració en climes humits és més ràpida en roques bàsiques que en àcides.
 c) Presència de capes freàtiques àcides. Aquestes capes acceleren molt la alteració i redueixen els òxids de Fe. A vegades, solubilitzen les argiles parcialment. En clima temperat, la formació de compostos agressius orgànics activa aquest procés. En climes càlids l'acidificació és d'origen mineral

(*)L'edafogènesi és el procés de formació de sòl a partir del material compacte de la roca mare per  el conjunt de processos causats pels agents atmosfèrics que provoquen el trencament i la disgregació de les roques per: mecànica, química, acció biològica i mescla de components.